Opinió

En el món del Dret, hi ha un agreujant que, en el passat, m'havia cridat l'atenció; em refereixo al concepte de "nocturnitat". Un antic professor universitari m'explicà que es tractava d'un agreujant inclòs al Codi Penal consistent en "delinquir a l'empara de l'ombra". Així doncs, es tracta d'una circumstància que, en teoria, facilita la infracció de la llei.

Probablement coneixedors d'aquest concepte, el govern central de l'Estat espanyol i els col•laboracionistes del govern tripartit, han decidit culminar durant el present estiu – a l'empara de l'ombra del para-sol – la violació de les previsions en matèria de finançament incloses a l'Estatut de 2006.

Amb una ciutadania distreta amb les vacances – pensaren tot fregant-se les mans – serà el moment més oportú per imposar un finançament il•legal – clarament contradictori amb les previsions d'una llei orgànica com l'Estatut – i, a poder ser, combinar-ho, també, amb la sentència política emesa pels titelles del Tribunal Constitucional.

Rodríguez Zapatero, el rei de la falòrnia a l'altiplà castellà, ha violat moltes promeses – ja n'hem perdut el compte – però, el més greu de la situació actual, es la cooperació oferta pel govern tripartit mitjançant la immediata presentació positiva a l'opinió pública catalana del desastrós finançament que ens espera. Creguin-me, el Periódico de Catalunya, COM Ràdio i TV3 ja deuen tenir a punt el titular següent: CATALUNYA ACONSEGUEIX EL MILLOR FINANÇAMENT DE LA SEVA HISTÒRIA.

Aquesta frase es repetirà fins a l'infinit en la premsa, ràdio i televisió del règim; el fet que s'incompleixi el principi d'ordinalitat – inclòs a l'article 206.5 de l'Estatut – no rebrà cap atenció. Ja se sap, la independència periodística a Catalunya és un mite, quelcom veritablement fictici i completament proporcional a la manca d'indepèndencia judicial en aquesta Catalunya sota administració espanyola.

Catalunya, setanta anys després del final de la Guerra Civil, continua pagant indemnitzacions de guerra, més concretament un 10% del seu Producte Interior Brut. Sabent que els comentaristes a sou del tripartit m'acusaran de catastrofista, de lluny, es veu clarament com el govern tripartit presideix un país on l'economia s'enfonsa, l'atur es dispara i, en l'àmbit cultural, la llengua catalana perd vitalitat com mai abans – perdent un 10% de parlants.

Son vostès, amics lectors, els qui tindran la possibilitat de recompensar, mitjançant el seu vot, els integrants del tripartit o, com desitjo i espero, condemnar-los a l'ostracisme més absolut; un govern antipatriòtic només es mereix el rebuig més ferm per part de la ciutadania catalana.