Política

Aquest vespre la Plaça de Sant Jaume ha acullit l’Acte de Sobirania el qual té com a objectiu expressar un desig: assolir la independència de Catalunya. Aquest conjunt de persones, aixoplugades sota el paraigües del Grup Acte de Sobirania, formen part d'associacions sobiranistes diverses com la Plataforma pel Dret a Decidir, Deu Mil a Brussel·les, Sobirania i Progrés i Sobirania i Justícia, malgrat no actuen en nom d'aquestes entitats.

L’acte té com a principal objectiu “escenificar la defunció del text estatutari”, explica a Elsingulardigital  Enric Fontanals, un dels responsables de la convocatòria. Els organitzadors creuen que els darrers mesos de negociacions entorn el desplegament de l'Estatut han estat inútils. “De tot allò que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre i que després el poble de Catalunya va donar suport, ja no queda res i tot és una altra cosa”, es lamenta la responsable de comunicació de l'acte, Carme Forcadell.

Els polítics, responsables del fracàs estatutari?

Amb l’escenari polític actual, Fontanals diu: “S’ha vist que l’Estatut és una via caduca i no serveix per teixir un projecte de construcció nacional”. Però, amb l’acte d’avui no només es vol escenificar la inviabilitat del text estatutari sinó també, “demanar responsabilitats a la nostra classe política després d’un projecte de cinc anys que es considera fracassat”, detalla Fontanals. En consonància, Forcadell es queixa que Catalunya ara s'ha quedat “absolutament sense res, sense finançament i sense Estatut”.

La responsable de comunicació es mostra decebuda i percep “desil•lusió i desencís” entre els catalans perquè “estem pitjor que fa cinc anys enrere”, moment en què es va aprovar l’Estatut al Parlament. Precisament, Fontanals creu que durant tot aquest temps “hem cremat una generació i una etapa política per no tenir cap resultat”.

Per això, a banda de demanar responsabilitats polítiques, el Grup Acte de Sobirania també emplaça als polítics a proposar alternatives per sortir d’aquest forat. “Estarem encantats que els nostres polítics ens proposin alternatives per sortir d’aquest cul de sac on ens han posat ells mateixos”.

L’estat sobirà, remei per a "l’emergència nacional"?

La manca d’unes infrastructures eficients i modernes, d’un nou model de finançament i d’un Estatut desplegat en la seva totalitat han portat Catalunya a una situació “d’emergència nacional”, escrieun en el manifest de convocatòria a l'acte. Per superar aquesta situació aposten per la plena sobirania. Però, el gran obstacle que Fontanals actualment hi veu és la falta “d’espais polítics per poder debatre aquests temes de forma seriosa”. Segons ell, aquests debats s’acaben fent en “marcs il•lògics” com “ateneus o associacions en comptes del Parlament”.

De moment, però, avui una part de la societat civil està convocada sota les sigles del Grup Acte de Sobirania per demanar responsabilitats als polítics catalans pel panorama polític en el qual es troba Catalunya. I el 27 de juny, aquest conjunt de persones es tornaran a concentrar davant del Parlament per obtenir respostes. I en el cas que no n’obtinguin, Fontanals diu que la següent acció serà “preguntar qui vol ser referent polític d’un poble que vol caminar cap a la llibertat”.

La protesta al carrer, una via obsoleta?

Aquesta no és però la primera vegada que s'organitza un acte amb aquesta finalitat. Cal recordar les manifestacions que es van fer a Barcelona el 18 de febrer del 2006 i l’1 de desembre de 2007 o el 7 març d'enguany a Brussel·les. Aquesta vegada serà diferent? Totes elles “han deixat un pòsit important”, sosté Fontanals malgrat reconèixer que cal “gestionar-ne millor els resultats” perquè encara no hi ha hagut “una sortida” ja que “les parets són massa gruixudes”, ironitza. Tot i això, no es rendeix i opta per “continuar treballant en la mateixa línia”, ja que el repte del Grup Acte de Sobirania “no és fer l’acció sinó generar l’espai que la permeti”.

Precisament, els organitzadors d'aquesta última proposta es lamenten que de les anteriors manifestacions els qui van treure més rèdit de l'acció social social foren els polítics. “S’han fet seu el lema del Dret a Decidir que va treure al carrer la societat civil”, declara Forcadell. I en aquest sentit  lamenta que hagi de ser “la societat civil qui estiri els partits polítics” però es mostra convençut que “en aquest país tenim un poble que va molts quilòmetres per davant dels seus dirigents polítics.”