Opinió

Pessiguem-nos, culés, per comprovar que el que hem viscut és real. Pessiguem-nos per tornar a la terra. Pessiguem-nos com si preméssim el botó d’“on” de la màquina de la memòria. Ara toca reviure el que hem viscut i ser conscients de la magnitud de les emocions que hem tingut aquesta temporada. Pessiguem-nos, culés.

I és que el futbol sintetitza la quintaessència de l’esport... i de la vida. Deia Cruyff, inspirador d’aquest miracle, que el futbol és un esport basat en els errors; qui en fa menys, guanya. I aquesta veritat que es pot traslladar a infinitat d’activitats humanes es converteix en una fórmula màgica quan resulta que qui juga al futbol no només fa pocs errors, sinó que converteix un joc en una forma d’art.

M’hi nego a pensar que encara pugui haver algú que menystingui l’esport –que menystingui el futbol- i no sàpiga veure en les jugades les variables d’allò que ens fa humans: l’esforç, la intel•ligència i l’estètica.

L’equip del Barça d’aquesta temporada, per primera vegada en molts anys –en dècades potser-, ha convertit l’esforç col•lectiu en un dels seus elements distintius. L’equip ha donat cos a l’esperit del “Cant del Barça”: la idea de la fraternitat. L’esperit del “tots units fem força”. Un esperit oblidat per d’altres col•lectius que han defensat la nostra samarreta en el passat. Un esperit que està a les antípodes de l’excés de personalisme que posen sobre el terreny egos com el de Cristiano Ronaldo o els dels galàctics del primer projecte de Florentino (i segur que del segon també).

El Barça, l’equip d’en Pep Guardiola, ha aplicat idees on d’altres només exerceixen els muscles. Des de fa anys sabem a Barcelona que cal que corri la pilota i no les cames. Fa temps que sabem que hem de tenir la pilota per tal que corri el contrari. Com deia Pep abans de la final, amb una lògica d’influència cruyffista, si no tenim defenses jugarem amb davanters per fer més gols que el contrari.

I, finalment, el Barça ha posat en evidència més que mai que el futbol a vegades no només és emoció i entreteniment, sinó que també és una forma dinàmica de l’art. El futbol del Barça és una “performance” que enganxa fins i tot a la gent que no li agrada el futbol. Aquesta és la nostra contribució a la història de l’esport.

Perquè, efectivament, quan parlem del Barça de la temporada 2008-2009 estem parlant del millor equip del món. Estem parlant d’un dels millors equips de la història i del més gran que hagi estat retransmès globalment a través dels mitjans de comunicació.

Glòria al Barça. Glòria a la millor marca d’entreteniment esportiu que té Europa. Glòria a l’equip que desborda les emocions. Glòria als herois.