Opinió

Que tres joves quedin bornis després d’una celebració festiva és trist i lamentable. Que la policia ha d’actuar i té un paper sovint poc amable és de calaix perquè Catalunya no és Disneyworld. Però entre que a tres joves els hi costi un ull de la cara i el no fer res, ha d’existir el terme mig.

El cos de Mossos d’Esquadra és d’aquelles poques estructures d’estat -de país normal- de què vam ser capaços de dotar-nos durant més de 20 anys d’autonomia. La policia i la tele i la ràdio públiques i poca cosa més de poder visible i tangible. Abundaven conselleries de cartró pedra amb pocs recursos i algunes amb menys competències reals que diners. Tenir policia pròpia va ser una aposta arriscada d’uns pocs valents liderats per Miquel Sellarès, a qui la història sabrà agrair que s’imposés al sentir majoritari del primer govern Pujol que apostava per aconseguir la transferència de la Guàrdia Civil i no complicar-se la vida.

Els Mossos no són necessaris sinó imprescindibles. Però precisament perquè no es va apostar per la via de la transferència a la Generalitat de la Benemèrita, han de demostrar perquè són la policia d’un país molt més cívic i europeu que l’estat que representen els del tricorni de xarol.

Dic tot això perquè vaig presenciar un parell d’estampes la nit de la celebració de la Champions en què, amb tots els deguts respectes, la manera de procedir va ser més una qüestió de pilotes que de sentit comú. Tornant cap a casa, a l’altura del carrer Casp entre Bruc i Girona vaig trobar-me com un parell de furgonetes policials baixaven a tot drap i, a la cruïlla, frenaven, obrien portes i començaven a carregar. Evidentment no em vaig quedar a mirar el detall sobre si els trets eren pilotes de goma o simplement salves de pólvora per fer soroll i dispersar. El més curiós de tot plegat és que no hi havia ningú enlloc fent el jarraitxu sinó seguidors del Barça que anaven desfilant cap a casa després del desallotjament forçós de la plaça Catalunya. Amb el simple pas de les furgos la gent ja va accelerar el ritme. Calia carregar contra una multitud en un indret que a simple vista ja s’observava pacificat en aquell moment? Superat aquest instant de la nit, evitaré transcriure els comentaris sobre els Mossos que feien, per exemple, un grup de nois i noies ben normals d’entre 15 i 17 anys sorpresos per tanta irracionalitat. Només un: ‘han apuntat i disparat contra mi, aquests tios estan bojos’. El resultat, doncs, amics per sempre de la policia nacional catalana.

I tornant cap a plaça Catalunya. Les advertències per megafonia dels Mossos durant una hora i mitja poden estar molt bé, però puc donar fe que a l’altura de la font de Canaletes no se sentien. Entre altres, per la contaminació acústica dels crits dels milers i milers de seguidors concentrats. I aquí és on vaig trobar a faltar el menys comú dels sentits: per què s’exposen els Mossos a 50 metres de la font, fora de les furgonetes al carrer Pelai tocant a Rambles?

Està cantat que amb litres d’alcohol corrent per les venes del personal, eufòria i alguns centenars d’individus amb necessitat fisiològica de muntar sidral, la presència dels antiavalots a pocs metres de distància són un imant per aquests. No seria més raonable que les dotacions esperessin força més lluny per evitar ser el centre d’atracció d’alguns quan després d’hores de celebració la festa decau i hi ha qui busca altres distraccions? No podien parapetar-se a Plaça Universitat o carrer Aribau i en cas d’incidents ja intervindran i acudiran fins a plaça Catalunya en uns pocs segons?

Ni és normal que cada acció dels Mossos sigui sistemàticament qüestionada ni tampoc són raonables un bon grapat d’actuacions que han portat a terme els darrers mesos. En aquest article ja vaig afirmar que Iniciativa hauria estat la primera en sortir l’endemà a demanar responsabilitats pel desallotjament de la Universitat de Barcelona. N’estic segur que després de la nit Champions també.

Cal un cop de timó o un replantejament a fons d’algunes maneres de procedir del cos de Mossos d’Esquadra. Com a país no normalitzat no ens podem permetre que el desprestigi sigui un fenomen creixent cap una de les nostres poques institucions normals, la nostra policia. Menys pilotes i més sentit comú.