Societat

Bimba, zàping, caravàning, xatonada, afroamericà o ànima en pena són només algunes de les novetats que podem trobar en la darrera actualització del Diccionari d’Estudis Catalans (DIEC). I és que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que des de 1907 treballa en l’estudi científic de la llengua catalana, és conscient que avui, més que mai i quan celebrem el 25è aniversari de la Llei de Normalització Lingüística, la revisió i actualització del nostre lèxic és imprescindible.

És per això que, en la segona revisió del DIEC, completada el 2007, es van incorporar fins a 488 entrades noves, es va intervenir sobre 7.000 articles ja existents i es van donar de baixa formes com 'aguerriment', 'acontentar' o 'solteràs'. Però per què el IEC no accepta barco' i si mots com 'web' o 'lífting'?

El llarg procés cap al DIEC

Tota paraula que tingui intenció de fer-se un lloc al DIEC, i, per tant, ser normalitzada, haurà de completar un procés minuciós. Tal i com explica en declaracions a Elsingulardigital.cat, el president de la Secció de Lexicografia de l’IEC, Carles Miaralles, “les noves paraules passen per tres mecanismes; un de detecció, l’altre de documentació i, finalment, el de discussió”.

“En primer lloc –segueix Miralles- les oficines lexicogràfiques de l’IEC detecten els nous mots i els seus usos i en fan un informe complert”. La Comissió de Lexicografia, en el següent pas, se serveix d’aquest informe, estudia cada cas i, segons Miralles, “debat amb detall si accepta o no aquell mot”. “La incorporació d’una paraula al DIEC sempre comporta que aquesta hagi passat prèviament pel Ple de la secció. Algunes paraules són complicades i, fins i tot, s’han de votar a l’hora de decidir si s’incorporen al diccionari”, afegeix Miralles.

On buscar noves paraules?

Les noves tecnologies lligades a la societat de la informació, els moviments migratoris constants de segle XXI o la globalització fan que el nostre lèxic s’hagi d’adaptar a una societat en constant metamorfosi. L' IEC distingeix entre dos grans àmbits a l’hora de cercar nous mots: aquells de “lèxic comú”, que són les paraules que neixen a peu de carrer, i el “lèxic d’especialitat”.

“No hi ha ningú que vagi pel carrer amb un micròfon buscant paraules”, ironitza Miralles. “El Termcat, l’observatori de neologismes o els serveis d’assessorament lingüístic s’encarreguen d’analitzar el lèxic de les ràdios, les televisió, els diaris i els anuncis” per determinar quines paraules han d’iniciar el procés cap a la normalització.

Els termes especialitzats

L’any 1985, la Generalitat i l’IEC creen el Termcat, un organisme públic que, segons el cap de l’àrea de normalització d'aquesta institució, Xavier Fargas, “té l’objectiu de promoure la terminologia científica i tècnica en català”. El Termcat ha normalitzat, fins avui, uns 6.300 termes amb l’ajut d’especialistes de molts àmbits.

“Els conceptes que tractem solen venir de propostes d’especialistes, que els detecten i ens els fan arribar”, comenta Fargas en declaracions a Elsingulardigital.cat. "Aquí en fem un anàlisi exhaustiu i, en alguns casos, aquestes paraules es fan arribar a l’IEC on, si ells ho consideren oportú, perquè el terme és prou general, el poden acabar incorporant al DIEC”, afegeix el cap de l'àrea de normalització de Termcat.

Segons Fargas, “per a cada terme hi ha entre 12 i 18 hores d’estudi” però la feina té recompensa doncs, en alguns casos, “hi ha paraules que en un principi semblaven molt especialitzades però poc a poc veus com passen a utilitzar-se en un àmbit més general”.