Lluís Pastor

Els mitjans de comunicació no només medien, com afirmava el professor Llorenç Gomis; els mitjans de comunicació multipliquen la realitat.

Els mitjans de comunicació expliquen històries als ciutadans. De fet, habitualment expliquen les històries que d’altres volen que expliquin. I aquest altres volen que les expliquin perquè els hi interessa que se sàpiguen. Aquesta és la base del periodisme. Alguns cops, malauradament no gaires, els mitjans de comunicació troben històries sense que ningú els hi passi.

Però avui no volia parlar de com medien els mitjans. Avui vull parlar de com multipliquen l’efecte d’algunes històries. Poso un exemple que pot semblar banal i, al final, deixo anar alguna reflexió d’abast major. La història té a veure amb la quantitat de titulars que s’ha emportat el triomf de l’escuderia Brawn en el primer gran premi de fórmula 1 que es va córrer el passat diumenge a Austràlia. Si la cursa l’hagués guanyada algun pilot de l’equip Ferrari o de l’equip McClaren no hi hauria hagut tants titulars ni la notícia s’hagués aguantat tants dies. El dimarts els diaris reproduïen les paraules del propietari de l’escuderia, l’enginyer Ross Brawn. Brawn deia: “Ja tenim preparada l’evolució tècnica del cotxe”, com avisant que la cosa no acabava a Austràlia.

Això mostra que el periodisme no és informar i prou. El periodisme explica històries i multiplica les que els periodistes troben que tenen més suc. En el cas de la competició de fórmula 1 d’enguany, es tracta de donar-li més ressò a una història llampant: un antic enginyer de fórmula 1 es queda amb l’escuderia Honda quan els japonesos decideixen que no volen deixar-se més calés. En pocs mesos els cotxes que fa aquest enginyer són capaços de plantar cara i de guanyar a les grans potències del circ del motor. És una gran història, no m’ho negaran. Amb un component emotiu, fins i tot. I els mitjans de comunicació es deleixen per les bones històries. Per això tot allò que tingui a veure amb l’escuderia Brawn tindrà molta bola mentre duri el miracle.

Ara va l’altra història que volia explicar. Ahir molts diaris digitals van obrir la portada amb el drama de l’enfonsament de pasteres a les costes de Líbia i la mort de centenars de subsaharians. Van obrir els diaris amb la fotografia dels cadàvers. Sí, efectivament, cridava l’atenció la foto. La fotografia era un element prou llaminer perquè els diaris multipliquessin el ressò. Una periodista em va dir que la fotografia també servia per denunciar la situació que viuen aquests immigrants. Pot ser. La notícia va aguantar fins que van arribar, a mig matí, les primeres fotos del matrimoni Obama amb el matrimoni Brown davant del 10 de Downing Street. La realitat que coneixem (R) és la que multipliquen els mitjans (mc2).