Agustí Bordas

Ahir dimarts, el rotatiu jacobí El País, afirmava que “Esquerra Republicana ha garantizado [a José Montilla] que un mal acuerdo de financiación o un recorte estatutario no provocará su espantada del Gobierno catalán”. O sigui que, malgrat la indefinició de Puigcercós en públic, Carod-Rovira sembla haver garantit la continuïtat d’ERC a l’executiu Montilla fins al final de la legislatura.

És trist i lamentable que ja faci mesos que es discuteix la creació de l’anomenat “Pla B”, la suposada resposta a una sentència del Tribunal Constitucional (TC) que retalli i desvirtuï, encara més, l’Estatut de 2006. Si bé és evident que l’electorat d’ERC no acollirà amb els braços oberts la sentència del TC, els actuals líders d’Esquerra semblen no voler arriscar el seu sou davant la, més que probable, agressió judicial espanyola.

Els mitjans de comunicació espanyolistes, amb la inestimable col•laboració de Josep Antoni Duran i Lleida, estan intentant anestesiar la ciutadania de Catalunya amb la proposta de crear un govern “d’unitat nacional” per donar resposta a les noves retallades a l’Estatut. Ningú sap què s’aconseguiria amb aquest suposat govern d’unitat, però és evident que a Madrid, després d’haver-nos humiliat durant el darrer lustre, no s’espantarien gaire si veiessin un quatripartit a la Generalitat; al capdavall, les noves regles de joc imposades pel TC continuarien vigents.

Van passant les setmanes i ni govern ni oposició semblen capaços d’oferir una resposta creïble a l’immens greuge que, indefectiblement, ens causarà el TC. Hi ha qui demana l’organització d’un referèndum, quelcom no factible dins de l’ordenament jurídic actual (tal com ha quedat palès amb el fracàs de la proposta del Lehendakari Ibarretxe). N’hi ha d’altres que demanen eleccions anticipades, sabent que un nou govern, dins de les estructures jurídiques espanyoles, un cop un cop retallat l’Estatut i anihilat el nou finançament, no tindrà cap marge de maniobra addicional. En tot cas, qui proposi una opció allunyada del “govern d’unitat” serà qualificat de “radical” i rebrà atacs viscerals per part de l’establishment i alguns mitjans de comunicació.

Crec que, curiosament, José Montilla té raó quan demana una resposta “constitucional” a la sentència del TC. Així doncs, la resposta sobiranista a la sentència del TC, malgrat la resistència inicial de l’actual direcció d’ERC, podria ser la següent:
1) Moció de censura contra el govern Montilla i convocatòria d’eleccions nacionals; i
2) Creació d’una coalició electoral sobiranista, anomenada per exemple, “Solidaritat Intracatalana” per tant “S.I.”, que tingués com a únic punt del seu programa electoral, la declaració unilateral d’independència catalana.

Aquesta estratègia ens permetria convertir les properes eleccions nacionals catalanes en un Referèndum d’independència de facto. Tant a nivell internacional com dins de l’Estat espanyol, ningú podria discutir la legitimitat del procés electoral català, amb la participació de tots els agents polítics rellevants, el finançament ofert per la legislació electoral i el mandat netament sobiranista de la coalició del S.I. A nivell domèstic, la coalició del S.I. podria rebre el suport de l’electorat convergent, el d’ERC, el sector sobiranista d’IC-V, els Maragallians i els sobiranistes d’UDC; és a dir, la nova majoria sobiranista sorgida com a reacció a l’agressió judicial espanyola i la constatació de la inviabilitat de l’Autonomia com a sistema de submissió catalana a l’Estat espanyol.

Aquesta proposta permetria als partits polítics donar el protagonisme a la ciutadania catalana en el nostre procés de reconstrucció nacional. Tenim doncs, la possibilitat de donar una resposta unitària, serena i constructiva a l’ultimàtum imposat per Madrid. Jo votaria S.I. a la nostra independència, i vostès?