Serrallonga. Realitat, no llegenda
Joan Sala va ser un simple bandoler; ni nacionalista, ni el Robin Hood català. Els historiadors defensen el personatge real, mentre TV3 es gasta 5 milions d’euros en difondre la llegenda.

Catalunya gaudeix d’un gran llegat de llegendes, però el bandoler Serrallonga no és una d’elles. Joan Sala va existir i els historiadors han fet grans esforços per documentar-ne la seva vida, gestes, família i relacions. Serrallonga, cinquè fill d’un mas benestant de Viladrau, va ser cap d’una quadrilla de lladres que robaven per necessitat, no actuava de forma altruista – no robava els rics per alimentar els pobres- ni tenia sentiments nacionalistes. En definitiva, davant dels ulls del director d’una macroproducció televisiva de 5 milions d’euros, el veritable Joan Sala de Serrallonga possiblement no té cap mena d’atractiu.
Per aquest motiu, TV3, com ja va fer amb la figura del comte Arnau, ha decidit un cop més optar per divulgar la figura romàntica i mítica del personatge i silenciar parts de la realitat històrica. La minisèrie de dos capítols “Serrallonga. La llegenda del bandoler”, dirigida per Esteve Rovira, s’estrena aquesta nit amb un repartiment d’actors encapçalat per Isak Ferriz com a "Serrallonga", i amb David Selvas, Bea Segura, Olalla Escribano, Mercè Sampietro, Sergi Mateu, Manel Barceló, Francesc Lucchetti i Pep Anton Muñoz.

La visió dels historiadors
La minisèrie no ha estat ben acollida pel historiadors experts en el tema. Concretament, l’especialista en la figura de Serrallonga, Antoni Pladevall, ha qualificat de “descepcionant” la producció. “Joan Sala sempre serà un personatge discutible. En aquest cas l’han tractat força bé, però s’han inventat personatges que mai han existit, els quals perjudiquen a la història, i a altres els fan fer el que ells volen”. Per exemple, hi ha el cas de la Baronessa de Savassona, interpretada per Bea Segura com amant de Serrallonga, personatge no real però que protagonitza les escenes pujades de to de la sèrie, o el fill sacerdot del bandoler, a qui li doblen l’edat, ja que quan va ser executat el pare ell era tot just un nen. En definitiva, segons Pladevall, TV3 s’ha decantat per l’espectacle i no per difondre la realitat històrica del personatge. Respecte el context històric, sí han optat per respectar la realitat, “afortunadament en aquesta versió no lluiten amb espases”, però han caigut en la “caricaturització”, diu l’historiador.
Segons Esteve Rovira la sèrie no és "explícitament reivindicativa" però admet que "sí que s'hi pot trobar quelcom de reivindicatiu" en l'època en què ocorren els fets: "La història tota sola ja dóna prou informació quan parla de la voluntat d'independència dels nobles catalans i de l'opressió que pateix el poble a causa del poder que exerceixen els castellans". Un esperit de defensa del país per part del bandoler que neguen els historiadors: “De to catalanista no n’hi ha en la vida d’en Serrallonga, els historiadors mai hem trobat connotacions d’aquesta mena”, assegura el professor Xavier Torres, expert en bandolerisme. Torres, a diferència de Pladevall, ja no se sorprèn que des de TV3 no s’hagi tingut en compte la veu dels historiadors. “El país es construeix al marge dels historiadors, les nostres queixes són una batalla perduda”, assegura l'historiador gironí.
"Serrallonga" és una coproducció d'Oberon Cinematogràfica, Televisió de Catalunya i Televisión Española, per aquesta cadena s’emetrà en castellà el proper mes de febrer, i ha rebut el suport de l'ICIC - Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal d'Osona.