Opinió

Escamots de falangistes provinents de tot arreu. Camises blaves amb brodats vermells. Esvàstiques, àligues, pantalons de camuflatge, botes de cuir i caps rapats. Mots amenaçadors i despectius expressats en llengua forastera. Braços estesos, aixecats envers un sol il•luminador d’un imperi minvant. Tot roman immutable; l’Estat espanyol torna a desplegar els sicaris feixistes d’antany.

Incapaços d’enviar l’exèrcit, la Guàrdia Civil o la Policia “Nacional” (sic), l’Estat ha decidit emprar la pútrida jerarquia judicial per aconseguir intimidar els demòcrates i participatius ciutadans d’Arenys de Munt. Ahir, la Falange Española y de las JONS, Ciudadanos, PP i PSC van celebrar les decisions judicials contràries a la consulta popular sobre la independència de Catalunya proposada per una entitat privada en aquesta població del Maresme. En concret, segons Joan Rangel, destacat membre del PSC i actual delegat del govern espanyol a Catalunya, les vergonyoses sentències d’ahir constitueixen una “correctíssima actuació de l’Estat”.

En un cas de clara prevaricació i responent a criteris polítics, María Pilar Rovira del Canto, ponent de la sentència n. 717 de la secció segona del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va aconseguir un doble objectiu: primerament, permetre una mesura d’intimidació a càrrec dels camises blaves de Falange amb l’objectiu d’incidir en la participació i resultat de la votació prevista a Arenys de Munt aquest proper diumenge. Segonament, imposar una missió impossible als Mossos d’Esquadra, tot assignant-los la responsabilitat d’evitar els desordres públics promoguts per l’extrema dreta franquista. Així doncs, Rovira del Canto facilita, alhora, l’embrutiment d’una consulta impecablement democràtica i l’erosió del prestigi de la policia nacional catalana; un doble greuge contra el catalanisme.

L’essència autoritària, violenta i genocida de l’Estat espanyol continua inalterable trenta-quatre anys després del traspàs del dictador. El llegat franquista, protegit per fanàtics com l’advocat de l’Estat Jorge Buxadé – un conegut falangista integrista – i sentències demencials com l’esmentada del TSJC ens confirmen la natura coercitiva i despòtica de l’Estat central. En essència, l’Estat fomenta un règim de por, omplint un poble de feixistes extraparlamentaris amb l’objectiu de convertir una festa democràtica en un exemple de desordre i aldarulls. És una il•lustració de l’impuls de la Kale Borroka espanyolista als pacífics carrers catalans.

Ja se sap, l’Estat espanyol ha dit sovint que no permetrà un referèndum d’independència a Euskadi fins que no hi hagi absència de violència. En conseqüència, a Catalunya i en absència de terrorisme, és l’Estat mateix l’encarregat de fomentar l’agitació.