No ho faig gaire sovint, però he de reconèixer que això de mirar el TN és una experiència trepidant. Una de les primeres notícies és l’èxit a les eleccions europees del partit ultradretà holandès, que va perfecte per, així de passada i com qui no vol la cosa, fer un repàs per tots els partits ultradretans d’Europa; fins i tot un de romanès, que ja em diràs tu. Els socialistes pretenen que els progres vagin a votar per por a la dreta, però la gent normal anirà a votar encara més per por que el discurs de la por faci fortuna. Els anuncis socialistes fan fàstic, sobretot perquè, si amb les europees ja es posen d’aquesta manera, caldrà veure com encararan la propera campanya a Catalunya. Diu molt del PP el seu joc net, i fins i tot fa llàstima la demagògia que també exerceix Iniciativa. La paraula “SIDA” amb la foto del Papa Ratz de fons, o la contraposició entre la Borsa (no Bolsa, que ja podrien tenir cura de la llengua amb quatre paraulotes que posen) i la vida. Perquè, és clar, la borsa bàsicament s’ha dedicat a matar gent: tothom sap que és el gust del capitalisme. I la Maria Badia aquesta, que diu que el 70% de les polítiques que es fan a casa nostra es decideixen a Europa. Com va dir aquella, realment aquesta dona creu que si fos així ella seria la candidata? Fa la sensació que aquestes eleccions són el laboratori per veure fins a quin punt es pot enganyar els electors. I anar-li fotent, a veure qui la diu més grossa, i TV3 anar queixant-se amb la rebequeria de no signar les notícies, com si ells haguessin de ser els protagonistes. “Criteris periodístics”, que és com dir que qui la faci més grossa tindrà premi, que és que alguns actors d'El Cor de la Ciutat vagin a un míting del PSOE a Les Golondrines per intentar convèncer les tietes de Catalunya.


A la tarda, Carles Francino critica que els partits sempre vulguin ficar-se en el seu ofici. Carles Francino, que sempre semblava que tenia mal de panxa quan retransmetia les nits electorals. Carles Francino, que treballa a la SER. Carles Francino, que presentava el TN d’una manera que no podia sinó ensenyar-nos que, si alguna cosa no foren els governs convergents, és sens dubte sectaris. No vull creure que la gent sigui tan curta per creure aquestes tonteries, com tampoc em puc creure que els socialistes pensin de debò que tenen raó quan diuen el que diuen. Però coses pitjor s’han vist, i cal anar a votar.