L’advocat justifica que UPyD té "discurs obert“ que "podria ajudar a una regeneració i superació de les inquietuds que ofeguen als espanyols”
L’exdirigent de
CiU i
PP Josep Maria Trias de Bes ha fitxat pel partit
Unión Progreso y Democracia (UPyD), liderat per Rosa Díez. “Després de més d’una dècada retirat i lluny de la política activa, torno a col•laborar”, indica en l’
article a
El Mundo.
L’advocat explica que l’exsocialista “afronta els problemes de cara” i “el seu gran actiu consisteix en prioritzar la veritat”. “El seu projecte o millor, el seu partit, és summament atractiu i més necessari que mai en aquest moment polític”, assegura.
“És necessari la presència d’un partit que es mogui amb llibertat, introdueixi aires nets i nous, ventili la cuina de la política nacional i contagiï a tothom”, indica en el text
Per què dono suport a Rosa Díez.
“Hem desembocat en un sistema bipartidista impur [a l’Estat] del que n’extreuen profit els anomenats partits majoritaris i el territorial de torn que amb pilleria pot controlar la situació amb escassa legitimitat representativa", assenyala.
A parer seu, “mentrestant els grans partits contemplen en actitud política passiva, com es desgasten sols, en el Govern o bé a la oposició. Esperen sense resoldre ni tan sols els seus problemes”, subscriu.
Així mateix, subratlla que existeixen “moltes altres raons per les quals no només dono suport a aquest partit, sinó que participo en ell”. “Entre elles, l’enfoc que es planteja per a resoldre les nombroses incongruències territorials”, precisa.
“Es tracta que l’Estat sigui protagonista de les qüestions bàsiques de determinades matèries”. "Es tracta de defensar per sobre de tot els drets dels ciutadans reconeguts i protegits per la Constitució, mal tractats en la pràctica”.
“Aquests i molts altres problemes que Rosa Díez i el seu partit han denunciat amb un discurs obert, absent de temors i lliure de tabús, que podria ajudar a una regeneració i superació de les inquietuds que ofeguen als espanyols”, sentencia.
Trias de Bes va ser membre del comitè executiu i del consell nacional de
CDC des de 1976 i va ser diputat convergent al Congrés durant tres legislatures. El 1995 per discrepàncies amb
Jordi Pujol va passar a formar part del PP. Va ser escollit diputat a la Cambra baixa pels populars el 1996, però va dimitir el mateix any i va ser nomenat president de Transmediterrània fins el 1999.