TV3 I EL REI JOAN CARLES
"Seria interessant esbrinar, per pura transparència informativa, quines són les xifres de la seva declaració de la renda i les dades referents al seu patrimoni. Si la monarquia britànica les publica, seria absolutament raonable que la Casa Reial espanyola en seguís l’exemple"
Agustí Bordas
Segons s’ha anunciat recentment, TV3 i TVE1 coproduiran una mini-sèrie en castellà sobre el rei Joan Carles I i el 23-F. Més endavant, aquest panegíric pro-borbònic serà doblat al català. Amb aquesta nova mostra de l’espanyolització de TV3, sembla que la nostra antiga cadena nacional ha emprès un camí sense retorn cap a la “desincrustació” definitiva de la pàtina catalanista que l’havia caracteritzat.
No creguin que discrepo de la importància de la figura del Cap de l’Estat, un digne successor del seu mentor, l’entranyable – per a ell, és clar – dictador gallec. De fet, ara que TV3 ha decidit repassar la biografia de Sa Majestat i destinar part dels impostos pagats per la ciutadania catalana a ensabonar-lo, seria completament lògic que també es repassessin altres vessants personals de tan il•lustre prohom.
Per començar, seria interessant esbrinar, per pura transparència informativa, quines són les xifres de la seva declaració de la renda i les dades referents al seu patrimoni. Si la monarquia britànica les publica, seria absolutament raonable que la Casa Reial espanyola en seguís l’exemple. Com molts de vostès saben, en la cultura política anglosaxona, tot servidor públic és obligat a divulgar qualsevol informació que pogués aclarir un conflicte d’interès real o potencial.
Entenguin-me, no demano la publicació del llistat de propietats incloses al “Patrimonio Nacional” – propietat de l’Estat – ni tampoc les assignacions pressupostàries per a la Casa Reial provinents dels Pressupostos Generals de l’Estat; em refereixo al patrimoni i rendiments financers registrats sota el cognom “Borbó i Borbó-Dues Sicílies”.
Potser, entre vostès hi deu haver un bon grapat d’escèptics davant la possibilitat que mai s’arribi a divulgar la informació reclamada. Certament, dec haver-me mal acostumat a la llibertat de premsa anglosaxona i, una reclamació entesa com a raonable al Canadà o al Regne Unit, pot semblar impossible d’aconseguir en aquesta Catalunya sota administració espanyola.
Comptin els segons, els minuts, les hores, els dies i els mesos. A mesura que avanci el temps i TV3 no recerqui aquestes dades, podran confirmar el secretisme que envolta la Família Reial. Al capdavall, és amb factors com la veritable llibertat de premsa com es confirma la qualitat democràtica d’una societat.