Editorial

El líder d’Unió i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, està decidit. Ho torna a demostrar avui en l’entrevista que publica el nostre diari. No es resigna. No es conforma amb una CiU que guanya però no governa. No vol fer com que ja li està bé tenir un volum de diputats clau a Madrid però sense incidència real per les múltiples opcions de pacte de José Luis Rodríguez Zapatero. Duran vol tornar a posar en valor el gran actiu de CiU com a sinònim de força transformadora i útil al servei del país. És clar que ha de fer-ho a Madrid, buscant la interlocució directa amb Zapatero per la via propositiva i per la defensa d’alternatives solvents davant la crisi. I a Catalunya, l’aposta pel diàleg amb el PSC és molt més que això per a Duran, i també per al conjunt de CiU si així ho sap entendre. Perquè l’aposta de Duran i Lleida vol recol•locar CiU al centre del tauler polític. I això no afecta negativament CDC, UDC, CiU o Artur Mas. Ans al contrari, és un torpede directe a la línia de flotació del PSC, el seu principal adversari polític. Perquè l’actual èxit del PSC és haver esdevingut la força política per on passen totes les combinacions possibles de pacte de govern. I Duran vol això per a CiU. El desglaç de relacions amb el PSC, que aquesta setmana acapararà portades arran de la trobada divendres entre les cúpules dels socialistes catalans i d’Unió, ja és això. Convergència ha anat desglaçant pel flanc sobiranista, amb gestos que són més que això amb ERC. I Unió pot fer-ho ara amb el PSC. Fora del tauler només quedaran els marginals Ciudadanos, ICV perquè s’autodescarta per arribar a acords amb CiU i un PP que s’inhabilita constantment com a opció amb discurs propi i creïble per a Catalunya. Però a partir d’aquí, CiU, PSC i ERC ofereixen àmplies possibles majories al Parlament, que ho són de present però sobretot de futur. Perquè de la mà de les apostes estratègiques que en els últims temps ha engegat Mas, i ara també Duran, la federació nacionalista està recuperant una centralitat en el tauler polític català que feia temps que no projectava. I per primera vegada en molt de temps tot apunta que CiU no s’està tancant portes, sinó tot el contrari.