Opinió

Quan siguem vells també portarem samarretes del PP als actes electorals? Farem onejar banderetes de plàstic al poliesportiu quan vinguin els socialistes? Berenarem amb l’entrepà que ens donin els d’Esquerra la tarda que vingui a la plaça el nét de Puigcercós? Ens passejaran els convergents amb l’autocar quan decidim anar a veure el míting del dofí del dofí?

Em faig aquestes preguntes perquè no sé si serem uns vells diferents dels vells d’avui. Els nostres vells són en moltes ocasions unes peces de decoració de primer ordre en els actes electorals. Ho són avui i ho han estat durant els darrers trenta anys. Ah! què seria un míting sense la claca de vells. Uns vells uniformats, atents i compromesos. Uns vells entusiastes. Uns vells que escolten el que volen (i poden en molts casos) escoltar.

Durant la setmana han anat apareixent fotografies d’actes electorals i en algunes d’elles els vells tenien un paper de primeres coristes. La fotografia que més em va cridar l’atenció estava feta a la plaça de toros de València. Era un míting del PP. Hi apareixien 6 persones grans. Quatre portaven una samarreta blanca amb la fotografia del president valencià Francisco Camps i un lema que deia: “Creemos en tu proyecto. Creemos en ti”.

Potser es tractava d’uns vells que havien decidit baixar de Burriana per donar suport a Camps durant unes hores. Potser. Però no ho tinc clar. Com tampoc tinc clar que les pancartes i les banderes valencianes que es va trobar Francisco Camps a la sortida dels jutjats fossin espontànies.

Les samarretes i les banderes són la tramoia de la comunicació política. Els polítics necessiten un decorat, sobretot, durant la campanya electoral i els assessors s’encarreguen de construir-lo. Les banderes valencianes, catalanes, basques o espanyoles llueixen molt a les fotografies i a les connexions amb la televisió. Els colors vermells, blaus, taronges o verds indiquen clarament en el camp de qui s’està jugant el partit.

I les persones? I els vellets? La gent gran fa de figurant d’aquesta representació. Alguns els pugen a la tarima dels parlaments, amb joves i nens, i el candidat apareix literalment envoltat de seguidors. D’altres els vesteixen amb la moda de la samarreta reivindicativa. D’altres reparteixen entrepans o patates fregides. I després els vellets tornen a casa contents i de pressa per donar-li al seu nét una bandereta perquè jugui amb els seus amics a lladres i serenos.