Agustí Bordas

ADIF, l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries de l’Estat espanyol, va aconseguir ahir ultrapassar els límits del cinisme més descarat. Davant el caos provocat per una nova avaria a Rodalies RENFE, amb retards en les línies C1, C3, C4 i C7 i l’afectació de desenes de milers de passatgers, els administradors espanyols de la xarxa ferroviària van anunciar que la pana havia estat causada “per una davallada de les temperatures” que “va provocar una fallada del sistema de senyalització entre l’Hospitalet i Sants”. En realitat, l’Hospitalet va experimentar una moderada temperatura matinal de +6º C.

Aquest matí ens hem llevat a Ottawa amb –9º C. Durant el mes de febrer, les temperatures baixaran fins els –35º C tant a Ottawa com a Mont-real i, curiosament, el servei ferroviari no patirà ni avaries ni interrupcions. Així doncs, adduir que “el fred” va causar una avaria del sistema de senyalització dels ferrocarrils al Baix Llobregat, quan no va arribar ni a glaçar a l’Hospitalet, és quelcom veritablement demencial; sembla evident que els espanyols ens han pres per ximples.

Durant la campanya de les darreres eleccions estatals, Rodríguez Zapatero i Carme Chacón, van prometre un “Pla de Rodalies per Barcelona” que doblaria els 5000 milions d’Euros del “Plan de Cercanías de la Comunidad de Madrid” (que contempla 150 kilòmetres de noves vies en Territori Aguirre i la creació d’una nova línia transversal a l’altiplà castellà). De moment, com amb tots els enganys socialistes, el més calent del “Pla Barcelona” és a l’aigüera i el Ministeri de Foment, capitanejat per Magdalena Álvarez, ni de lluny executa la inversió pressupostada a Catalunya.

Voldria preguntar a qualsevol del 1.689.911 de catalans i catalanes que van decidir donar suport a Rodríguez Zapatero i Carme Chacón el passat mes de març, si s’adonen que el seu vot permet la humiliació permanent de Catalunya. Els socialistes van enredar-nos amb la promesa del traspàs de RENFE a la Generalitat, els socialistes ens entabanen en matèria d’inversió estatal, els socialistes ens prenen el pèl en la negociació del finançament i, després de governar a l’Estat durant 18 dels darrers 26 anys, ens volen fer acceptar com a quelcom normal que algunes de les catenàries actualment en servei a Catalunya fossin instal•lades abans de la Guerra Civil. Estem parlant d’infraestructures que es remunten al temps del cinema mut, del Zepelí Hindenburg i de l’Exposició Universal de 1929. Catenàries no pas antigues, sinó velles.

S’ha acabat la paciència; cal que els catalans gestionem les nostres infraestructures i puguem destinar-hi les inversions i els recursos necessaris. No ens confonguem d’adversari; l’únic obstacle entre Catalunya i la seva plena sobirania no són els post-franquistes agrupats al PP i l’exèrcit, sinó els socialistes. Cal convèncer, un per un, el 1.689.911 de votants catalans de bona fe, que socialisme només vol dir misèria i decadència pel nostre País.