La concentració ha començat força tranquil•la. Anava arribant gent de tots els cantons amb diferents pancartes i protestes. També hi havia força cares conegudes. Per part d’Esquerra (deixant de banda un simpatitzant republicà com en Pere Martí) hi havia Hector Bofill, Uriel Bertran i Pere Aragonès. Aquests dos últims, Aragonès i Bertran, tot i ser del mateix partit i procedir de la JERC, gairebé ni s’han saludat. Per part de CDC hi havia molts integrants de les seves joventuts (JNC) encapçalats pel seu líder Jordi Cuminal. Del món independentista també s’ha pogut veure –tot i que ha arribat tard- l’actor i president de Sobirania i Progrés, Joel Joan, lluint una gran estelada a l’esquena. Però la gran majoria -400 persones segons els mossos d’esquadra- eren persones anònimes que venien a títol individual per protestar contra el caos ferroviari.

De proclames n’hi ha hagut per tots els gustos i per totes les sensibilitats. S’ha demanant des la dimissió de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, fins a la independència de Catalunya. S’ha cridat contra el Govern Tripartit, contra el Central, contra Carod, contra CiU i contra el PP. No n’ha quedat ni un de viu. Tots han llepat.

Però bé, el moment àlgid ha estat quan ha comparegut l’estrella de la vetllada: el recent ascendit vicesecretari del PP català, García Albiol. Albiol ha estat durament increpat per bona part dels manifestants que el titllaven d’oportunista. Albiol, entre una gran varietat d’insults, s’ha hagut de sentir “espanyol de merda” i “feixista”. Però ell, impertèrrit, com si no passes res s’ha mantingut quinze minuts al centre de la plaça –el temps just perquè totes les càmeres el poguessin filmar- i després s’ha retirat a un racó de la plaça per fer declaracions davant del mitjans.

Els que tot i intentar-ho no ho han sabut rendibilitzar tan bé com Albiol, han estat els del nou partit de Rosa Díez i Fernando Savater, Unión, Progreso y Democracia. Els de UPD han fet el seu primer acte de carrer amb una gran pancarta que se sumava a les protestes contra RENE. Però com deia no han tingut sort, ja que s’han vist ignorats pel rebombori que havia suscitat la presència de García Albiol.

Quan Albiol ha marxat les càmeres s’han desplaçat de nou cap al centre de plaça. Llavors s’han aproximat cap a un grup de la JERC que cridaven consignes contra Espanya tot lluint un grapat d’estelades. El reporter ha trobat indicat que un dels seus membres fos entrevistat. I bé, quan ja havien muntat tota l’estètica de la parada –estelades, pancartes i tot al seu lloc- un grup de persones han començat a cridar contra Carod. Però als crits contra el seu líder, la JERC, semblava haver assajat una resposta unànime. Tots junts i ben fort: “in-inde-independència”. D’aquesta manera els crits contra Carod s’han acabat asfixiant. Llavors, uns altres crits han estat dirigits contra el Tripartit, crits que han estat corresponentment respostos per les JERC de nou amb el cant d’“in-inde-independència”.

En fi, que el que havia de ser un acte contra el caos d’infraestructures que pateix Catalunya ha acabat com el rosari de l’Aurora. Un cop més tornem a partir el mateix error: tots contra tots. I bé, així ens va.

Guillem Carol Vallès
www.guillemcarol.cat