"Mataremos al feto, y mañana te lo sacaremos". "L'hi injectarem una agulla molt llarga i matarem el nen". "Avui he fet vuit trencacocos". Això fan a les anomenades clíniques avorteres de Barcelona. Son frases que els empleats d'aquests establiments del grup Barna Medic van dir a les clientes, i aquestes les han explicat en un programa matinal de gran audiència a TV3. O les han captat les escoltes de la Guàrdia Civil. Això és l'avortament, sigui d'una, de deu, de 22 setmanes o de 30. Els que n'han fet la seva forma d'enriquir-se no van amb eufemismes. Això és el que fan. Maten infants, clavant-los agulles, aspirant-los com si fossin brossa, trinxant-los a dins del ventre de les seves mares, enverinant-los químicament, decapitant-los a dins i provocant el part de les seves restes. Un de cada 30 infants avortats químicament surt viu i triga 80 minuts en morir. Ara pensi en els bebés que coneix, el Pol, la Marta, la Irene o el Nil.

És desagradable? Vol deixar de llegir? Una ciutat que assisteix en silenci a l'exposició inhumana de 17 cadàvers plastificats a les Drassanes pot aguantar això i més. Creu que és exagerat parlar de crim? Si un fetus no estiguès viu, com podria créixer i néixer? És que néixen coses mortes? O hem d'aplicar un principi medieval, que diu que nomès és ésser humà qui està fora del ventre matern? Potser no en té prou amb les frases que es diuen a les pròpies clíniques de l'autoanomenat doctror Morin. Pregunti's per què no es fan avortaments a la sanitat pública: més del 97% es fan a la privada. Els metges saben el que hi ha, i no s'hi volen barrejar. L'avortament, al final, és un negoci, fet sobre la por, la desinformació, la soledat i l'egoisme de la gent.

Sempre es parla del cas més frapant, el de la violació, per a justificar tots els altres: a Catalunya l'any passat van ser zero casos dels 21.976 infants eliminats per l'avortament. Van créixer un 19,1% en un any, els que més. Van ser 9.970 al País Valencià, amb un increment del 7,7%, i 2.761 a les Balears, amb un augment del 12,6%. Hem passat de 0,13 avortaments per mil dones en edat fèrtil el 1987 a 12,88 el 2006. Cada 24 minuts un nen mor avortat a Catalunya. 60 defuncions diàries per avortament. Cada dia s'avorta l'equivalent a dues aules de primària.

L'any passat van acudir a avortar a Barcelona 1.251 mares des de l'estranger. Estem deixant de ser referència en tot, però som un centre de peregrinatge de la mort, que ha atret l'atenció dels mitjans internacionals perquè aquí s'incompleix la llei a la vista de tothom i amb la complaença de l'administració i del Col·legi de Metges. S'han fet reportatges televisius que han sacsejat les audiències de Dinamarca, França, Suïssa. Ho ha publicat la gran premsa britànica.

Cap televisió de Catalunya ni d'Espanya, cap diari de Barcelona, cap ràdio, cap diari digital ha investigat aquesta qüestió, que deixa presentadors de televisió i periodistes visiblement incòmodes d'haver de tocar. Cap d'aquests reportatges televisius s'han passat en una televisió d'aquí. Aquesta és l'autèntica veritat incòmoda. El sectarisme molt gran. I el doctor Morin té "molts cèntims, coneix molta gent, ha fet actes assegut entre la Lídia Falcón i el ministre de Sanitat Bernat Sòria", ens informava una ex treballadora a través de TV3, poc abans d'anar a declarar i convertir-se en testimoni de l'acusació.

Carlos Morin ha fet molts, molts diners. Potser aquí trobaríem la clau de l'actitud disciplent del Col·legi de Metges de Barcelona i del seu secretari, Jaume González Padrós, que va tancar l'expedient informatiu sobre el doctor Morin desprès de fer-hi una visita de cortesia. El govern del senyor Montilla i la senyora Geli li van posar una multa de 3.000 euros. La fiscalia ha detingut set persones, ha regirat quatre clíniques i ha dit que les actuacions al grup Barna Mèdic "son radicalment il·legals". Consellera Geli, president i secretari del Col·legi de Metges: Qué n'han de dir? Son uns incompetents, han fet els ulls grossos, estaven subornats?

Moltes clientes que hi van passar denuncien el tracte, la falta de garanties, d'humanitat en el tracte que els van dispensar. Humanitat? En una clínica avortera? Hi havia humanitat en els barracons dels vigilants dels camps nazis? Altres n'han relatat l'ambient decadent, amb metges estirats en hamaques, fumant i veient la televisió mentre s'esperaven per actuar i fer "trencacocos", com en deien ells. Inevitablement ve al cap l'ambient decadent del búnker de Hitler, tal i com surt a "L'enfonsament". És el que passa quan s'ha dissolt tota moral. També diuen que no havia personal sense títol, sense contracte. I s'estranyen? Quin metge que s'enorgulleixi de ser-ho faria això? Era Mengele un metge, o feia molt, molt de temps que havia deixat de ser-no i nomès en portava el títol? El metge que va enverinar els sis fills petits del matrimoni Goebbels, la darrera nit del búnker, tenia dret a portar aquest títol? I els psiquiàtres que signaven i signen certificats en blanc en aquestes clíniques?

Quan es dissol tota moral, tenim que la presidenta de la Societat Catalana de Contracepció, senyora Rosa Ros, pot dir sense immutar-se a la televisió que "no son fills, son òvuls fecundats", sense explicar en quin moment passaran a tenir la condició de fills d'algú. O, encara més revelador de les coses que s'han de dir per mantenir el negoci obert: "El 70% de presos de la Model son fills de mares soles". Si els haguessin avortat no haurien anat a la presó, oi? Es clar que un 2% dels avortats haurien estat superdotats. Qui sabrà mai si entre els 21.976 de l'any passat, o els 18.434 de l'anterior, hi havia un Pau Casals, un Quim Monzó, un Pau Gasol, un Andreu Buenafuente, un Tricicle sencer? O un president de la Generalitat que ens haguès portat a la llibertat? O fins i tot una Rosa Ros, que també tenia dret a la seva oportunitat.

Hem d'apel·lar a la intel·ligència, a l'ànima, però també a les entranyes, sacsejar aquesta societat cruel que s'estima més mirar a un altra banda. No s'ha d'avortar. No s'ha d'avortar. És un crim. La llei no pot cobrir que es facin crims i deixar-los sense castigar, que és el que vol dir la despenalització de l'avortament. Però ells mateixos incompleixen la seva pròpia llei amb la complaença de moltes persones, poderoses i no tant. I aquí cal parlar dels grups de gent, a vegades molts, a vegades pocs, que durant mesos s'han manifestat silenciosament al davant de les clíniques de la ignomínia, entre la indiferència mediàtica i política. Son els mateixos que han posat la querella que ha destapat una màfia de la mort.

Algun dia, els nostres descendents miraran la nostra època com nosaltres la dels romans, i com nosaltres diem "Qué bèsties" quan pensem que anaven al circ a veure com els lleons es menjaven els cristians. Com es va acabar l'esclavitud, que era tant acceptada que fins i tot un savi com Aristòtil deia que els esclaus no tenien ànima. Però no triguem. Aturem aquesta carnisseria que ens envileix, fem-ho ara, no demà. Aturem-ho!

Si no se'n penedeix, cosa que és a temps de fer, l'infern del doctor Morin no serà de foc i flames. Haurà de passejar eternament en una nurseria blanca i neta, molt alegre, on hi haurà tots els innumerables infants que ha assassinat, els de deu setmanes i els de 30. Haurà de passejar entre els llitets mentre els escolta riure i plorar, mentre veu com es mouen i obren els ulls a la vida que ell els va impedir. Mentre, en una paret molt blanca, formades amb les empremptes de milers de manetes tacades de vermell, s'aniràn dibuixant unes lletres on hi dirà: "Us perdonem a vosaltres, els nostres assassins". Perquè potser no serà l'únic que s'hi haurà de passejar per tota l'eternitat.

PD.- Ara faré de Maruja Torres. Dissabte a les 17h, a la plaça de Catalunya de Barcelona. Manifestació en defensa del país. Tothom al carrer!