Alexandre: “M’agradaria que un senegalès pogués ser president”
L’escriptor i periodista Víctor Alexandre ha presentat el seu últim llibre d’entrevistes, Nosaltres, els catalans (Pòrtic), on recull testimonis de catalans nascut a l’estranger però plenament integrats al país. Diu l’autor que no es va plantejar entrevistar el president José Montilla “perquè no té el perfil dels altres entrevistats, que estan pel reconeixement dels nostre drets històrics i creuen en la nació”.
Alexandre ha fet aquestes declaracions a la Seu d’Òmnium Cultural, acompanyat d’alguns dels protagonistes del volum com l’anglès Mathew Tree, el senegalès Mbaye Gaye, l’australiana Gabrielle Deakin o el congolès Saoka Kingolo. L’autor ha volgut destacar que a l’hora de triar els protagonistes del seu llibre no va buscar una uniformitat ideològica però sí una voluntat de formar part de la societat on han triat viure. En aquest sentit, Alexandre ha advertit: “Prefereixo molts catalans no nascuts aquí als que tenen dos cognoms de soca-rel però també molt d’auto-odi”. En aquest sentit, l’autor s’ha mostrat desacomplexadament a favor que algun dia “Catalunya tingui un president senegalès”.
L’escriptor ha admès les ressonàncies fusterianes del títol del llibre, però ha volgut anar més al fons dels motius de la seva tria: “El primer títol que Jaume Vicens Vives va pensar per a un dels seus llibres més notoris va ser precisament Nosaltres, els catalans, però va acabar decantant-se per Notícia de Catalunya. Joan Fuster, que ho sabia, va voler fer un reconeixement en el llibre del seu Nosaltres, els valencians, i jo ara recupero la fórmula original”.
L’editor Isidor Cònsul ha destacat la “necessitat” d’un llibre “que m’estranya que no haguéssim fet abans” i Mathew Tree ha volgut cridar l’atenció sobre el fet que “el llibre apunta a una possible solució contra el racisme”. Segons Tree, “a Catalunya hi ha bastant de racisme, com gairebé a tot arreu, però Catalunya no té una tradició arrelada d’identitat ètnica. Catalunya és societat de barreja i amb llibres com aquest es pot fer molta pedagogia. A Anglaterra, per exemple, seria impossible editar un llibre semblant titulat We, the english”.
El conjunt dels entrevistats al llibre són: Patrícia Gabancho (Argentina), Najat El Hachmi (Marroc), Sam Abrams (Estats Units), Matthew Tree (Anglaterra), Asha Miró (Índia), Txiki Begiristain (Euskal Herria), Mbaye Gaye (Senegal), Sachimi Sasaki (Japó), Cathy Sweeney (Irlanda), Pius Alibek (Iraq), Klaus-Jürgen Nagel (Alemanya), Adriana Gil (Mèxic), Mia Ramondt (Holanda), Salah Jamal (Palestina), Gabrielle Deakin (Austràlia), Lluís Cabrera (Espanya), Cillie Motzfeldt (Noruega), Raimundo Viejo (Galícia), Saoka Kingolo (Congo) i Michael Greenacre (Sud-àfrica).