S’ha dit moltes vegades que José Luis Rodríguez Zapatero és un home amb sort. Però aquesta bona fortuna que se li atribueix no és del tot seva. No en exclusiva. Perquè la seva gran sort és la del PSOE: els seus socis. Iniciativa ho va tornar a demostrar ahir. La gran sort del PSOE, a més d’un PP que li fa d’espantall gairebé sempre, és la d’un partit hegemònic en molts indrets que a més allà on no hi arriba tot sol té una sèrie de subalterns que hi arriben per ell. Són partits agraïts. Sovint es conformen amb ben poc. Perquè malgrat que és obvi que el gran retorn que reben dels seus pactes és obtenir unes quotes de poder a unes administracions on sovint han rebut un suport discretíssim dels electors, a ells sobretot el que els agrada (o el que diuen en públic que els agrada) és allò de “barrar el pas a la dreta”. Iniciativa ha fet tradicionalment bandera d’això. N’han fet el gran tret distintiu, per damunt del seu ecologisme. I l’únic que demanen de tant en tant al PSOE és una mica d’atenció i de respecte. I és que és evident que de tant donar per fet que compten amb ells, els socialistes sovint s’obliden que han de fer alguna cosa per guanyar-se aquest recolzament. I aquesta “alguna cosa” en ocasions simplement pot consistir en un extra de quota de pantalla. Iniciativa ara l’ha aconseguit i ha tornat a fer bondat. Va fer moure’s a altres partits per seguir-los, i ara els deixa a tots fora de joc. I de retruc els altres sembla evident que no recolzaran el mateix que proposava ICV però que ja només manté el PP. Això de “no fer-li el joc a la dreta” és un repte que no tempta només a ICV. I així el PSOE pot anar tirant gairebé sense despentinar-se. Té “contents” als seus socis amb ben poc. Té sort.