Em va passar una vegada en una llibreria de vell del carrer Enric Granados, de la ciutat de Barcelona. Remenava llibres de poesia antics i vells, tots agermanats per diversos gruixos de pols, en què el més modern —increïblement modern— era el preu escrit amb llapis a les guardes. De cop, vaig trobar un llibre de versos força interessant de Guillem Díaz-Plaja. En una de les pàgines de cortesia del començament, el llibre duia una dedicatòria escrita amb tinta negra per a un eximi escriptor català actual, premi d’Honor de les Lletres Catalanes. No en diré el nom, per no comprometre’l. Però vaig pensar: quin mal gust, desfer-te d’un llibre que no sols t’han regalat, sinó que t’han dedicat expressament.

L’altre dia, una noia del meu poble em va fer una breu entrevista (per a la professora Montserrat Minobis, ves per on). És una noia competent, que abans d’entrevistar algú, encara que sigui un xitxarel•lo com jo, es documenta tant com pot. Bé, entre la paperassa per saber més coses del personatge, duia un parell de llibres meus demanats en préstec a la biblioteca de la seva facultat. Un llibre de poemes recent i una novel•leta de la qual renego, publicada ara fa uns anys.

Llavors va venir la sorpresa: la novel•leta en qüestió estava dedicada a un bon amic. Misteriosament, ara formava part del fons bibliogràfic d’una facultat. Vull creure que el bon amic —el molt filldeputa— com a mínim no se la va revendre. No sé per quins set sous aquell exemplar dedicat va anar a raure a la Pompeu Fabra per comptes d’anar a engruixir, com es mereix, les cendres d’una immensa foguera (hi ha llibres que, de tan dolents, només mereixen el consol de les flames o, bé: la guillotina —que s’ha de reciclar). L’anècdota, ves per on, em va fer somriure. Aquest llibre sempre m’ha procurat tota mena de maldecaps, però aquest no me l’esperava, la veritat. L’altre dia, però, em va ensenyar coses d’una utilitat incontrovertible: 1. que m’he fet gran, i que llibres meus ja són fons de llibres de vell o de biblioteques públiques; i 2. que per dolent que sigui un llibre, abans de regalar-ne un de dedicat a un amic val la pena comptar fins a vint i considerar l’enteresa moral de l’amic en qüestió.