Jordi Barbeta explicava ahir en la seva columna que el cap de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antonio Bolaño, va insultar-lo i amenaçar-lo, amenaçar-lo concretament amb la frase: “No voy a parar hasta joderte”. Bé, si Antonio Bolaño no surt demà desmentint aquesta informació és evident que ha de dimitir. Perquè si el cap de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, és a dir, la veu del president, amenaça un periodista, això és el final del sistema. Digui’m, Montilla, vostè tampoc no s’aturarà fins que no foti el Barbeta? El tal Bolaño se suposa que el té perquè explica el que vostè pensa. És això en el que penses, Montilla? Fotre el Barbeta és en el que penses? No cal ser tan ingenu per pensar que un cap de comunicació del president o de qui sigui és la primera vegada que comet un excés amb un periodista, però sí que és una de les primeres vegades que un periodista denuncia tal excés. I noi, la vida és així. Si Antonio Bolaño no anuncia demà que porta Barbeta als tribunals per mentider, Antonio Bolaño ha de presentar la seva dimissió immediatament o Montilla ha de fotre’l al carrer si Bolaño no té ni la mínima dignitat de marxar ell solet. Seria un desprestigi i un insult a la Generalitat de Catalunya que hi treballés algú que amenaça periodistes pel simple fet de fer la seva feina. De fet, digui el que digui Bolaño és evident que em crec el Barbeta. Primer perquè el Barbeta no m’ha mentit mai i els socialistes no s’han cansat mai de dir mentides. Després perquè el Barbeta és la premsa lliure i jo sé què han fet sempre els socialistes amb la premsa lliure. Hi ha una manera de fer socialista i és aquesta és la manera de fer socialista: amenaçar-nos. No hem de menystenir el progrés: no fa pas tants anys, ens mataven.