David Madí i Cendrós va néixer a Barcelona l’any 1971. Va cursar estudis en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat Autònoma de Barcelona i des de l’any 1993 és militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Després d’ocupar diversos càrrecs, l’any 2001 va ser nomenat Secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat. L’any 2004, en el tretzè Congrés, va ser elegit secretari executiu de Comunicació i Estratègia de CDC i, cinc mesos més tard, va ocupar el càrrec de Secretari d’Acció Electoral de Convergència i Unió. Des de març de 2005, és portaveu de CDC.

P. Quina valoració fa de les pressions que ha rebut un periodista per part del Director de Comunicació de la Presidència de la Generalitat?

R. S’han de destacar varies coses. Primer de tot, s’ha de dir, de cara al Tripartit, que hi ha un buit democràtric, amb tics totalitaristes. Aquesta acció s’acumula al ja conegut Informe sobre els Mitjans o el veto per accedir a la informació que va sortir des del Carmel. Ara, la situació s’ha tornat inacceptable.

P. És un fet que no té precedents?

R. Sí, i tant i molesta molt que algú argumenti que tots som iguals. És veritat que la frontera entre la política i el periodisme és molt difícil de marcar. Malgrat això, sempre ha estat una relació inestable, d’on surt una funció social, que ha de dir una veritat. Mai s’ha d’intentar fer callar la llibertat d’expressió i ara ens trobem en què s’han passat. Crec que Montilla hauria de fer dimitir a un ‘quinqui’ de la comunicació com és el Director de Comunicació de la Presidència.

P. Vostès han demanat que el president Montilla actui amb respecte. Per què creuen que no ho ha fet?

R. Suspito que no ho ha fet per què ell comparteix l’acció. És difícil pensar que Bolaño, amb el que ha treballat molts anys, actui sense el seu vist-i-plau. I, per tant, és fàcil entendre que aquest és el sistema Montilla. A moltes redaccions del país hi ha por, per què el sectarisme supera límits mai superats. Nosaltres volem dir que tots han d’actuar amb llibertat, esperit crític i valentia, ja que la societat catalana així ho requereix.

P. Montilla ha dit que el govern no ha pressionat mai els periodistes. Amb el que vostès estan dient, això vol dir que el president no diu la veritat?

R. És evident. Poca estona després, Bolaño trucava per disculpar-se i salvar-se del rebombori, cosa que demostra que tot era veritat. Montilla va mentir, però no em sorprèn. El PSC i, especialment, Montilla fan de la mentida una forma de respirar.

P. Bolaño hauria de dimitir?

R. Sí, sense cap mena de dubte. Si no és cessat, hauria de comparèixer davant del Parlament, juntament amb Isaías Táboas i Albert Sáez.

P. Què opina del silenci de ERC i IC-V, els socis de govern?

R. La falta de reacció dels dos partits els fa còmplices d’aquesta estratègia d’intimidació als mitjans. Ells tres fan gala de presentar-se com un govern unit i cohesionat i el silenci d’ERC i IC-V així ho demostra.

P. A partir d’ara, què passarà?

R. Per part de CiU, posarem tota la força per preservar la llibertat d’expressió i premsa, malgrat que el que es publiqui ens agradi o no. Però, coneixent el tarannà de Montilla i els seus propers, haurem d’estar vigilants durant molt de temps. El més important és que els periodistes siguin valents i informin adequadament de l’essència de la democràcia.

P. Creu que la pressió s’estendrà a altres grups mediàtics?

R. Això és extensible a altres mitjans. A mi no m’ha sorprès la notícia, per que en privat altres professionals t’expliquen que aquest és l’estil que entra dins la normalitat en les relacions amb la Generalitat.

P. Fa uns dies, vostè va denunciar que hi havia una llista negra de periodistes. Això seria un nou capítol?

R. Aquest és l’estil inconfusible d’entendre el periodisme en el Tripartit. Ara, plou sobre mullat. Ja va passar amb l’Informe sobre els Mitjans, amb el Carmel i ara passa amb les amenaces i el politburó per imputar en un frau inexistent a periodistes que s’expressen amb llibertat.