Eduard Sanjuan és actualment el copresident de la Comissió de Defensa i Ètica del Col•legi de Periodistes, càrrec que ostenta amb Julià Castelló. Des de l’any 1983, Sanjuan ha estat redactor d’informatius de Televisió de Catalunya i, des de l’any 2005, és Cap de Redacció dels serveis informatius. Abans d’aterrar a TV3, Sanjuan havia treballat a altres mitjans, com Diari de Barcelona o Mundo Diario.

P. Quina valoració fa el Col•legi del cas Bolaño?

R.És un tema molt delicat, per què es tractava d’una conversa privada entre dos periodistes, una conversa amb retrets mutus i recíprocs. El Col•legi es va encarregar, d’ofici, de tractar el cas, un cas que deixava de ser privat i on estava en discussió una possible amenaça. Ens vam posar en contacte amb les dues parts implicades i vam deduir que hi havia hagut amenaces i de què Bolaño havia demanat disculpes al periodista. Malgrat tot això, s’ha de dir que és un fet molt greu, ja que el que no es pot fer mai és amenaçar un periodista i la gravetat del cas recau en què les amenaces les va fer el Cap de Comunicació d’un govern democràtic. És incompatible l’estil amb el càrrec que ostenta.

P. Aquest fet pot marcar un abans i un després en la forma de fer periodisme?

R. Confiem que sigui així, ja que el cas ha de servir per què hi hagi unes relacions recíproques entre la premsa i els polítics, unes relacions que han de ser fluïdes i de respecte. Malgrat això, aquest cas pot ser la punta d’iceberg d’unes relacions viciades que, de vegades, venen des dels dos sentits. És un joc pervers que s’està donant i es dóna.

P. El Col•legi creu que Bolaño hauria de dimitir?

R. No està en el nostre paper demanar la dimissió, encara que pensem que aquesta actitud és incompatible amb el càrrec de la persona. No és digne d’un càrrec d’un govern democràtic i creiem que ha estat una acció desafortunada i condemnable.

P. Va ser correcte l’actitud del president Montilla al respecte?

R. La veritat és que és delicat dir si va actuar bé o no. Malgrat això, crec que, tal i com ha anat el cas, Montilla haurà cridat a capítol a Bolaño i m’imagino que l’ha instat a tenir una actitud digna amb la premsa.

P. El fet que Bolaño truqués al periodista, demostra que era veritat?

R.Bolaño argumenta que té opinions contraposades amb altres periodistes, però no d’aquesta dimensió. Ell ha repudiat el seu escalfament momentani, és conscient de la gravetat del cas i ha donat suport al Col•legi en aquest assumpte.

P. Des del Col•legi, creuen que aquesta pressió ha arribat a altres mitjans que no ho han denunciat?

R. Com ja he dit, la relació entre polítics i premsa és una relació viciada en molts casos, amb pressions. Moltes vegades, això no es confessa i des del Col•legi volem que es denunciï.

P. Hi ha independència en els mitjans per parlar de qualsevol tema?

R. Sí, encara que a tots els llocs hi ha pressions per part d’entitats. Poden calar però crec que el nivell d’independència és prou important i s’ha de potenciar i reforçar per evitar les pressions.

P. Els mitjans públics estan més polititzats que els privats?

R. Tots estan polititzats. Un altra cosa és la pressió política, que és més gran als mitjans públics per què hi ha vinculació entre el poder i el mitjà. Per això, és important la creació de la nova Llei que reguli aquesta relació, que serà més eficaç per lluitar contra aquesta pressió.

P. És difícil marcar la frontera/relació entre els polítics i els periodistes?

R. La frontera és delicada i conflictiva. Un sentit comú ha de marcar les relacions. Nosaltres som la via entre el polític i la societat i no s’ha d’obstaculitzar.

P. Ara que s’acosten les eleccions municipals, hi ha un criteri nou sobre l’establiment de quotes informatives pels partits polítics en els mitjans públics?

R. Estem en batalla per què els espais informatius no depenguin de la propaganda política. Nosaltres volem ser responsables amb la informació política. Volem gestionar-la. Ara, hi ha criteris antiperiodístics, ja que sigui o no notícia sempre han de sortir.