Maragall ha tornat com un heroi a dir que se sent traït per Zapatero i que l’esforç de l’Estatut no ha valgut la pena. Deixarà la presidència del PSC i mira cap a Europa amb l’esperança d’un partit que l’aculli, desemparat. Critica l’Estatut i sembla que no en sigui culpable perquè va fer tot el que va poder mentre va ser president de la Generalitat quan, en realitat, les seves paraules són avui una autèntica presa de pèl i una mostra del desprestigi que van patir les institucions durant el seu mandat. Al tripartit actual tothom evita criticar-lo però s’escapen opinions d’aquells que, més que cap altra cosa, estan sorpresos per les paraules de l’expresident. Però ja es veia a venir un retorn, la manifestació de la naturalesa de Maragall i, de fet, el tema de l’Estatut és només una excusa per deixar el partit, segons afirma el líder convergent Artur Mas, per al qual l’error de Maragall va ser voler canviar Espanya amb la reforma estatutària. “Si les relacions amb el PSOE ja anaven així amb Maragall, imagina’t amb Montilla”. Però des del Govern ningú diu res al respecte, i els altres socis del tripartit fins i tot demanen que les declaracions de Maragall no interfereixin en el Govern, sobretot ara que són tan a prop les eleccions municipals.

D’altra banda, cal dir que CiU ha vist en aquesta polèmica l’oportunitat de fer sentir la seva veu i oblidar per uns dies les desavinences entre Mas i Duran pel que fa al fet d’anticipar les eleccions espanyoles. El líder d’Unió continua donant guerra i convertint-se, per bé o per mal i malgrat tot, en el centre d’atenció de la federació nacionalista, tot exclamant que la legislatura de Zapatero pot estar esgotada en el sentit polític però no en el legislatiu i reclamant que es retiri la llei del memorial, que no té en compte l’anomenada tercera Espanya.

Pel que fa a les relacions amb el Govern central, tot són comèdies de reunions amunt i avall que no volen dir gaire res. El PSOE pacta amb la Generalitat per dur a terme les seves inversions i desplegar l’Estatut mentre que l’alcalde Hereu va a Madrid a escenificar la cessió del castell de Montjuïc. CiU augura que el nou finançament no es desplegarà fins al 2009, el conseller Castells promet que serà abans, competències envaïdes i reformes que no acaben d’arribar.

Però al País Valencià 400 persones eviten que es tanquin els reemissors de TV3, la qual cosa em fa pensar que, malgrat tot, encara hi ha esperança. Aquesta setmana de polèmica en el fons tan enyorada en l’actual tripartit ha fet sentir el batec de la política catalana que ja crèiem morta, i són molt tristes les declaracions de Maragall i tot s’atura enmig de la polèmica, però també s’escapça el silenci. Cal ser-ne conscients i no oblidar res, mantenir la il·lusió per petita que sigui, seguir l’exemple dels països civilitzats i no haver de patir per l’abstencionisme a les properes eleccions municipals. Vull pensar que entre comèdies, silencis i polèmiques, Catalunya té ànima encara.