El passat dijous 3 de maig farà història. Escòcia avança poc a poc cap a la sobirania plena. Qui havia de dir fa tan sols un any que l'Scottish National Party (SNP), un partit que ha posat data a un referèndum d'independència, guanyaria les eleccions al Parlament Escocès? Dos dies abans de les eleccions, Tony Blair proclamava públicament, de manera clara i contundent, que ‘amb tota probabilitat, un escocès serà el proper Primer Ministre del Regne Unit’. Amb aquestes paraules, Blair es referia al seu traspàs de poder a Gordon Brown, actual Ministre d’Economia, un ‘Scot’ amb totes les de la llei, previst per a les properes setmanes.

Amb tot aquest allau de novetats, cal preguntar-se què és que té Escòcia que no té Catalunya? La gran diferència és que Escòcia ja ha superat la fase del reconeixement nacional – els escocesos han sabut diferenciar clarament la seva identitat de l'anglesa davant del món. Tothom sap que les faldilles a quadres són escoceses, així com ho són el wiskhy, els Mc, en Sean Connery i el Llac Ness.

En canvi, ni el vi del Priorat, ni els castellers de Valls ni les platges de la Costa Brava tenen denominació d’origen catalana. Aquells que des de Catalunya es creuen que ja està tot fet, val a dir que en queda moltíssima de feina a fer, tant a fora com a dintre. L’experiència personal m’ha demostrat que, tristament, encara no hem superat aquesta fase de reconeixement, al menys de cara a la gran majoria. Les Olimpíades van passar a Barcelona, la gent no té clar si el català és realment una llengua o un dialecte i sovint l’únic conflicte del qual han sentit a parlar és el Basc.

Per molt que ens pesi, en moltes coses Escòcia ens porta avantatge. Un factor que ho fa possible és potser la tradició liberal anglesa, que els fa ser mes benevolents amb la diferència – aquí els homes del temps parlen de les ‘quatre nacions’ sense embuts, mentre que als espanyols nomes la idea d’haver de pronunciar ‘nació’ ja els provoca cert ennuegament. Ben bé sembla que els escocesos, a diferència dels catalans, arreglen les coses fent servir la porta principal – nosaltres ens conformem amb estatutets descafeïnats i fins i tot sembla que ja ens va bé.