Eduard Voltas és secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Nascut l’any 1970, és l’autor del llibre La Guerra de la llengua. Ha estat cap de redacció de la revista El temps i director de Sapiens i Descobrir Catalunya. Editor de Sapiens Publicacions, també ha treballat de professor de Premsa Escrita a la llicenciatura de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. Atén al Singular Digital per parlar de l’estat de la llengua catalana i fer un repàs dels temes que marquen l’actualitat de la seva Secretaria.

P. Com està la llengua catalana?

R. Jo crec que la situació de la llengua catalana és esperançadora, amb més llums que ombres. Mai hi havia hagut a la història tanta gent que parlés en català, en termes absoluts. Una llengua que guanya parlants no és una llengua en procés de desaparició. Una altra cosa és el pes relatiu del català respecte al total de la població. El 1800 el noranta per cent de la població era catalanoparlant, i ara només ho és un cinquanta per cent. Dic que és esperançadora sobretot perquè el català és la única llengua minoritzada d’Europa que està completament adaptada als nous escenaris tecnològics.

P. Quin paper jugarà la immigració en el futur de la llengua catalana?

R. Un paper fonamental. Si nosaltres donem oportunitats als immigrants d’ascendir socialment, ells s’incorporaran a la llengua i a la cultura catalana. Si som capaços de fer que aquesta gent no es quedi a baix, si pugen, es trobaran amb el català.

P. Hi ha gent, però, que diu que no necessita el català per viure a Catalunya.

R. Jo afegiria que aquesta gent, a més a més de no necessitar-lo, tampoc el vol parlar. La gent parla en la llengua que vol, això cap Govern ho pot canviar. El gran repte de la llengua catalana és seduir, que la gent s’apunti a la llengua catalana, que la gent vegi en la llengua i la cultura catalanes una sèrie de valors i de possibilitats que poden fer que la seva vida sigui millor. Per progressar socialment és millor parlar dues llengües que una. La llengua és un factor a favor del progrés social de les persones que la parlen i el nostre país ha d’oferir la possibilitat a totes les persones d’ascendir.

P. De què parlem quan parlem de Cultura catalana i de què parlem quan parlem de literatura catalana?

R. Cultura catalana és aquella que fan els ciutadans de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i de la Catalunya Nord i que volen formar-ne part. El conjunt de manifestacions culturals que fan tota aquesta gent formen la cultura catalana, una cultura diversa i plural que té un tronc comú lingüístic molt clar que és la llengua catalana. Però que no té perquè estar necessàriament expressada en català. Si parlem només de literatura veiem que a tot el món les literatures es configuren a partir de la llengua. Un català que viu a Catalunya i escriu en castellà forma part de la literatura castellana, un català que viu a Mèxic i escriu en català forma part de la literatura catalana.

P. Podem donar per acabada la polèmica que envoltava als escriptors castellans que van decidir no anar a la Fira de Frankfurt?

R. Del tot. La solució a la que s’ha arribat al final per solucionar aquesta polèmica és molt bona. Estic convençut que Frankfurt serà un èxit i que el director del Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, ha gestionat de manera molt satisfactòria un tema tant complex i difícil com aquest.

P. Com col•labora el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació en la preparació d’ aquesta fira?

R. La nostra és una tasca d’acompanyament al Institut Ramon Llull, aportem la nostra veu i els nostres punts de vista, que són plenament compartits amb Josep Bargalló.

P. Què pot significar Frankfurt per la literatura catalana?

R. Frankfurt no és una fira de literatura, és una fira del llibre. El que hem d’esperar de Frankfurt és que la indústria cultural surti reforçada, i des del punt de vista estrictament literari, el que hem d’esperar de Frankfurt és que surtin contractes de traduccions, que surtin compres de drets d’obres catalanes literàries, que els nostres autors que encara no han estat traduïts, gràcies a Frankfurt, aconseguim que es fixin en ells. Hem d’intentar posar en circulació molt més del que tenim ara, aquest és el indicador que hem d’atendre per saber si Frankfurt ha servit o no per alguna cosa.

P. És una fira sobretot pels escriptors més desconeguts?

R. No. A Frankfurt hem de recolzar aquells autors que tenen més possibilitats de ser traduïts, que poden despertar més interès en les editorials estrangeres. Aquest és el criteri seguit des del Insitut Ramon Llull i em sembla el més correcte.

P. Passem a altres temes. Quina ha estat la subvenció destinada a la Fira d’Abril aquest any?

R. La nostra actuació amb la Fira d’Abril és clara i transparent. La nostra aportació és de 49.300 euros i és per pagar únicament actes culturals. Aquesta és la única relació amb la Fira d’Abril. Aquest any hem signat un conveni amb la Diputació i l’Ajuntament per augmentar la transparència en la gestió de totes les ajudes públiques destinades a la Fira d’Abril i exigir als organitzadors que justifiquin a on anat tots els diners públics.

P. I això és nou d’aquest any?

R. Aquest any és el primer que es demana explícitament i es dóna un període de temps estricte. El termini és de sis mesos.

P. La indústria discogràfica catalana, segons es publicava el passat dia 10 de juliol, ha baixat gairebé un 60%, què ha passat?

R. El pes relatiu de la indústria discogràfica catalana en relació amb el total de l’estat ha baixat a la meitat per culpa de la venta de Valemusic a una multinacional de Madrid. Si en canvi mirem la facturació de les discogràfiques independents, veurem que aquesta facturació ha pujat. Amb això no vull dir que aquesta indústria no tingui reptes o problemes. Des del Departament tenim la voluntat d’acompanyar-les sobretot ara que està començant aquesta migració cap a la tecnologia digital.

P. Si les discogràfiques catalanes van bé, com està el cinema?

R. Hi ha hagut un increment molt important de la producció de cinema a Catalunya. Gràcies a la existència de la indústria local decidida a produir, a la existència de prou talent per realitzar bons productes i, gràcies també, a un sistema d’ajudes del Institut Català de les Indústries Culturals. Nosaltres ho valorem molt positivament, però és una situació que ja ens hem trobat així. L’accent de les nostres polítiques no estarà tant en la quantitat de pel•lícules produïdes com en la qualitat i la difusió d’aquestes pel•lícules. Avui dia només un 7% de les entrades que es venen al cinema corresponen a pel•lícules catalanes. Aspirem a pujar aquesta xifra.

P. Serà difícil guanyar-li terreny a la indústria nord-americana?

R. La indústria nord americana continuarà dominant, continuarà liderant... a nosaltres sempre ens quedarà una part molt petita del pastís, però tenim dret a aquesta part i en aquest sentit van enfocades les nostres polítiques.

P. Fins a quin punt les seves polítiques serien diferents si no estiguessin formant part d’un govern de coalició, com l’Entesa?

R. En qualsevol govern de coalició les polítiques han de ser pactades. Cal dir, però, que en aquests set mesos no hi hagut ni una sola ingerència d’altres Departaments ni de la Presidència de la Generalitat en les polítiques que hem desplegat des del nostre Departament. Nosaltres hem anat informant a la resta del Govern i la resta del Govern i ha estat sempre d’acord. Estem molt contents del funcionament de la coalició.